Pere Vergés, 1-7°. 08020 - Barcelona
93 498 71 28 - acap@acap.cat

CARTA OBERTA A LES ENTITATS CONCERNIDES PER L’ATENCIÓ A L’AUTISME A CATALUNYA

02/12/2016

Benvolguts/des,

Com sabreu, el passat 15 de novembre, la Comissió d’infància del Parlament de Catalunya va dedicar una sessió a tractar la situació de l’atenció pública als infants amb autisme, a Catalunya. Les compareixences de TEAdir i Aprenem van traslladar al Parlament una diversitat actual de criteris en relació al model en l’atenció de l’autisme a la infantesa: Els pares i mares de TEAdir creiem en la necessitat de mantenir la pluralitat d’abordatges i la protecció del dret dels pares a tenir-hi accés; Aprenem demana una atenció limitada als models basats en l’ABA que, sosté, compta amb l’aval de l’evidència científica.

 

Podeu seguir tant les dues compareixences com les intervencions dels diferents grups polítics a la web del Parlament:

-          Compareixença de TEAdir: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7821821&p_cp3=7822134

-          Compareixença d’Aprenem: http://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7821821&p_cp3=7822370

 

Sembla, doncs, que una autoproclamada evidència científica d’aquests mètodes és l’únic argument d’Aprenem per demanar que l’administració esborri qualsevol altre abordatge que no sigui aquest. És per això que hem enviat als diferents grups polítics alguns estudis rigurosos de què disposem, que deixen clars els límits d’aplicació i d’efectivitat d’aquestes tècniques i que qüestionen un argument d’evidència científica que ni és evident ni és científic. A l’hora, els hem fet arribat l’informe “Coneixement científic sobre la detecció, el diagnòstic i el tractament del Trastorn de l’Espectre Autista” elaborat per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerques Mèdiques l’any 2010. Us enviem aquesta documentació en arxiu adjunt per si pot ser del vostre interès.

 

En aquest informe, que Aprenem no utilitza per acreditar l’evidència científica dels mètodes conductistes, es diu explícitament, en relació als models d’intervenció:

  

L’evidència  científica  és  pobre  quant  a  l’eficàcia/efectivitat/seguretat 

de les diferents intervencions no farmacològiques. Hi ha una gran

varietat d’intervencions, algunes de les quals han demostrat eficàcia 

en certa simptomatologia. Tanmateix, no hi ha suficient evidència

científica que demostri la seva efectivitat.

 

Guillamón I, Rajmil L, Espallargues M. Coneixement científic sobre la deteccció, el diagnòstic i el

tractament  del  trastorn  de  l’espectre  autista.  Barcelona:  Agència  d’Avaluació de Tecnologia i

Recerca Mèdiques. Servei Català de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2010 (pàg. 39)

 

Tot i aquesta “evidència pobre”, creiem que Aprenem té tot el dret a demanar a l’administració que els pares dels nens amb autisme tinguin accès als mètodes que considerin més oportuns però no que les seves evidències vagin en contra de les altres.

 

Ens dirigim avui a vosaltres, en tant que representants de les entitats implicades amb l’autisme en el nostre país, així com de la diversistat de sensibilitats que representeu, per a fer-vos partícips del nostre posicionament:

 

-          Creiem que el canvi de model que exigeix Aprenem suposa una greu alteració de la convivència de les entitats que donem visibilitat a pares, mares, familiars, amics de persones amb autisme, així com als propis afectats.

-          Constatem que confrontar un abordatge a un altre encén una tensió entre professionals que no ens convé als pares i mares i, menys, als nostres fills i filles.

-          Sabem que no existeix un tractament per a curar l’autisme i que, per tant, tot abordatge es troba amb els seus límits. I sabem també que un nen amb autisme necessitarà de diverses especialitats i abordatges al llarg de la seva vida.

-          Verifiquem que per a fer xarxa i defensar les persones amb autisme, no podem partir de premisses que exclouen d’altres abordatges que no siguin aquell que es vol defensar.

 

Si el que volem, doncs, és aconseguir millores per a les persones amb autisme ens cal trobar més que mai els punts de consens i, fins i tot, els de divergència. Però no que la millora d’uns suposi la mancança per a uns altres.

 

Aprofitem per a saludar-vos ben cordialment.

Iván Ruiz

President de l’Associació TEAdir de pares, mares i familiars de persones amb TEA