Benvolguts socis i amics,

Un cop més, aprofitant la meva estada a Bolívia voldria apropar-vos als projectes als que doneu suport.

A Oruro, i probablement a tota Bolívia, està disminuint els nombre d’infants amb greu afectació neurològica secundària a problemes pre i perinatals, fruit probablement de la progressiva millora en els serveis de salut maternoinfantil. Però encara hi ha parts, sobretot a la zona rural, sense cap assistència sanitària, amb històries impensables en el nostre medi i complicacions del tot evitables.

Ens destaca el nombre d’infants atesos amb la síndrome de Down, la majoria de mares força joves; també el fet de que gairebé cada any alguns dels infants atesos moren, aquest any dos ens han deixat.

L’Estat continua sense donar serveis per a infants amb discapacitat en edat preescolar. S’han incrementat, això sí, els serveis privats, oferts pels Técnicos en Atención Temprana y Educación Infantil de la formació universitaria (TSATEI), projecte que vàrem promoure i tutelar en les dos primeres promocions (que es van beneficiar de classes teòriques i de pràctiques de les nostres voluntàries i voluntaris).

Els professionals que han treballat en els nostres equips són valorats i treballen actualment a diferents centres, públics i privats, de la zona rural o de la ciutat.

En el nostre projecte principal actualment, el CRAP (Centro de Recursos y Atención Precoz), els infants i les famílies són atesos amb calidesa i competència pels professionals: psicòleg, logopedes i especialistes en atenció precoç (TSATEI).

   
Es fa atenció individual i en grup. S’acompanya als pares i s’escolta a les famílies.

A destacar la col·laboració en el CRAP de dues noies sordes, Senaida i Shirley, que van fer la seva escolaritat en el marc del projecte d’escolarització integrada al que vàrem donar suport en els primers 10 anys de la nostra Associació.

La Senaida i quatre alumnes més van continuar estudiant i actualment son mestres, llicenciades en pedagogia. La Shirley no és mestre, però projecta marxar als Yungas (una zona del tròpic de Bolívia amb molt pocs serveis) i ajudar als nens petits amb hipoacúsia.

Actualment en el CRAP s’atenen 54 infants, dels que una part (un terç aproximadament) procedeixen de les escoles bressol de la zona; tenen retard en el desenvolupament, especialment en l’àmbit del llenguatge i competències socials, les famílies son d’escassos recursos i amb problemàtica social associada. La resta són infants la majoria amb discapacitat establerta: síndrome de Down, paràlisi cerebral, autisme, discapacitat intel·lectual …. de diferents zones de la ciutat.

Les famílies aporten la part del cost del servei que poden assumir.

En els dies passats a Oruro, la valoració feta als infants, compartida amb els professionals del CRAP ha permès actualitzar les línies de tractament i sol·licitar quan era necessari exàmens complementaris als infants. A les reunions de tot l’equip hem establert estratègies per millorar el treball en equip i donar protagonisme a les famílies.

Continua el projecte de suport a una nena, Magdalena, que per tercera vegada es desplaçarà a Barcelona per ser atesa gràcies al suport de la Fundació Cuida’m de l’hospital Sant Joan de Déu. A La Paz s’han pogut agilitzar amb el cònsol les gestions per obtenir els visat corresponents per ella i per la Cecilia, la seva acompanyant.

Després de un any més de conèixer i parlar amb les famílies, visitar i també jugar amb els infants atesos, observar el treball que es realitza i la repercussió social que comporta, crec que el nostre suport és útil, important i necessari encara per molts infants i famílies.

Animar-vos a continuar col·laborant a fer possible que infants amb discapacitat i/o amb desavantatge social rebin l’atenció que precisen, a la que tenen dret , se’ls permeti desenvolupar les seves capacitats i tenir millors oportunitats.

Conxa Bugié

ASSOCIACIÓ ATENCIÓ PRECOÇ SOLIDARIA JUNTS PODEM

Bolívia, octubre 2016